QUINS COLORSSSSSSS
Revetlla de Sant Joan a LES (Vall d'Aran)
CAVES PORTELL
Consta de una gran sala de tines i cups amb una cabuda total de 18.000 hl. Amb una amplia sala de màquines a la part posterior amb el moll de recepció i dispositius per l’entrada i premsat de la verema.
Batejat per Angel Guimerà com una de les “Catedrals del vi”, degut a la seva magnificència i a la seva distribució en planta, amb un cos central mès alt i unes ales mès baixes a l’estil de les antigues basíliques romanes, amb el dipòsit d’aigua a pressió a mode de campanar, separades per files de columnes que li donen una agradable sensació d’amplitud i lluminositat.
Edificació exteriorment discreta, construïda en pedra a la base o socol, parets d’estuc, amb decoració de maons en finestres i cornises, tendeix a la sobrietat comparat a façanes d’edificacions coetànies però es en el seu interior, que manté en perfecte estat els elements originals, on s’aprecia tot el seu esplendor.
DITES REMEIAIRES
DITES POPULARS DELS REMEIS
Cura millor un remei encertat, que cent remeis errats.
Qui està bo dóna remei, i qui està malalt el cerca.
De tota dolència, és remei la paciència.
En tot hi ha remei, menys en el morir.
Quan ha arribat la mort, no hi ha remei en cap hort.
Déu dóna el mal, i el remei, cabal.
El remei que put, té més virtut.
Tempestes de sorra i elèctriques
Algunes tempestes tenen un nom particular com en el cas dels ciclons tropicals, les tempestes tropicals, la pluja engelant o de neu. També hi ha tempestes que es caracteritzen per transportar substàncies a través de l'atmosfera, com el cas de les tempestes de pols, les tempestes de neu, o els blizzards. Una tempesta pot malmetre greument una país o una zona concreta.
En sentit meteorològic estricte, una tempesta es defineix per vents d'una força 10 o més a l'escala de Beaufort. Això implica una vents de, com a mínim, 90 km/h. Tanmateix la utilització popular del mot no és tan restrictiva.
]Aquest fenomen natural també té efectes negatius sobre les collites i en l'aviació, en reduir la visibilitat i augmentar el risc d'accidents.
A més, les tempestes de sorra transporten aerosols minerals que agreugen les malalties cròniques cardiovasculars i respiratòries i existeixen proves que relacionen el pols amb la incidència de la meningitis i l'asma a regions àrides de l'Àfrica.
El sistema d'alerta de l'OMM, que abonen més de 40 països membres, pot informar fins amb 5 dies d'anticipació sobre el risc de tempestes. Dos centres estan operant ja a Espanya i a la Xina i s'està plantejant un altre als Estats Units.
A la reunió de Barcelona assistiran tres importants grups d'experts: els que fan prediccions sobre les tempestes del desert, els que efectuen observacions mitjançant satèl·lits i altres mitjans, i els que apliquen els pronòstics, entre ells agències governamentals, treballadors sanitaris i investigadors.
COCA DE LLAVANERES
Ingredients:
* 500 g de pasta de full
* 75 g de pols d'ametlla
* 100 g de sucre
* 1 cullerada petita de farina de blat de moro (tipus Maizena)
* un pols de sal
* ratlladura de mitja llimona i de mitja taronja
* 1 cullerada petita d'essència de vainilla
* 60 g de clara d'ou
* 75 g de pinyons
* crema pastissera
Preparació:
En un bol, es prepara el massapà. Es barreja la pols d'ametlla, la farina de blat de moro, el sucre, la sal, l'essència de vainilla i les ratlladures de llimona i taronja. I poc a poc, afegir la clara tot remenant procurant que no es formin grumolls fins que quedi una textura de papilla.
Al damunt de la superfície de treball enfarinada, s'estira la pasta de full. Es talla en dos rectangles iguals.
Es col·loca una de les meitats al damunt de paper de forn o silpat. S'hi escampa la crema pastissera tot deixant un marge de 1.5-2 cm a tot volt.
Es pinta el marge amb clara d'ou i es cobreix amb l'altra meitat.
Es pinta amb el massapà preparat anteriorment, i s'empolsima amb sucre i pinyons.
Es punxa i s'enforna uns 30 minuts a 180ºC (350ºC) dins el forn prèviament escalfat, fins que sigui rossa.
Es deixa refredar a temperatura ambient i ja està llesta per cruspir.
Bon profit!
Enviat per Merc
RECEPTA CATALANA- SARSUELA DE PEIX
Sarsuela
Ingredients:
Rap, escórpora, nero, lluç, gambes, escamarlans, musclos, calamars, sípia, ceba, alls, tomàquet, julivert, farina, llorer, safrà, ametlles torrades, pa, vi blanc, oli, sal i pebre negre. Es poden fer altres combinacions de peixos i mariscs.
Preparació:
Es neteja el calamars i la sípia i es tallen, l'un a rotllanes, l'altra a daus. S'obren els musclos en una olla amb un dit d'aigua bullint. Quan són oberts, se'ls treu una valva i es cola l'aigua per treure'n qualsevol mica que porti. En una paella amb d'oli, es fregeix una llesca de pa, a poc foc i tombant-la sovint, fins que agafi color. Llavors es treu i es posa al morter. S'hi afegeix més oli i s'hi fregeix el peix, tallat a rodanxes i enfarinat. Quan és fregit, es reserva i es fregeixen les gambes i els escamarlans, fins que comencin a agafar color. Llavors, es posen amb el peix. Després, el calamars i la sípia, lleugerament. També es posen amb el peix. A la mateixa paella, s'ofega una mica de ceba, tallada pel llarg. Quan és transparent, s'hi afegeix el tomàquet ratllat i una fulla de llorer. Quan el tomàquet és cuit, es distribueix simètricament en una cassola el peix, el marisc, el calamars, la sípia i els musclos. Es tira el sofregit pel damunt. Es pica el pa, amb uns brins de safrà, unes quantes ametlles torrades pelades i unes quantes dents d'all. Es tira la picada a la cassola, i després l'aigua dels musclos, un got de vi blanc, un pessic de sal i una mica de pebre mòlt. Es tapa la cassola i es deixa coure, a poc foc, una estoneta. Llavors es destapa i es deixa coure una estona més, per a què el suc es redueixi. S'apaga el foc i s'escampa una mica de julivert picat pel damunt del peix. Es treu a taula amb la cassola.
TRUCS DE CUINA
RECEPTA DE CUINA
FESTA A BAIX MAR CATALANA (BADALONA)
PROBLEMES AMB EL GAS
Per evitar problemes amb el gas, manteniu sempre nets els cremadors de la cuina i eviteu que hi hagi corrents d'aire, ja que podrien apagar la flama dels fogons i es podria produir una fuita de gas.
Les canonades que condueixen el gas han de conservar-se en perfecte estat, sense fissures a les gomes ni connexions fluixes i sense penjar-hi res. Si la instal.lació és antiga, plantegeu-vos renovar-la totalment.
Les bombones de gas butà o propà de reserva s'han de guardar sempre en posició vertical i han d'estar en un lloc ben ventilat. Reviseu de tant en tant la caldera i la xemenèia de la calefacció i no instal.leu aparells de consum de gas al bany. Mai no enceneu el gas del forn sense haver-ne obert abans la porta.
Tanqueu sempre la clau de pas del gas butà abans d'anar a dormir o, com a mínim, quan hàgiu de passar molt de temps fora de casa.
Si noteu olor de gas, no enceneu llumins, encenedors, ni tampoc accioneu cap interruptor de la llum. Obriu les finestres, ventileu bé l'estanca, tanqueu la clau general del gas i aviseu la companyia que us proporcioni el servei.