CUINA i QUELCOM MÉS

4 rovells d’ou
1/2 l. de llet sensera
4 cullerades de sucre
1 canó de canyella
1 pell de llimona
1 cullerada de Maizena

2 pomes

50 gr de crocant (o 4 cullerades)

Fem la crema catalana, posem el rovell amb el sucre, afegim una mica de llet. La resta la posem en un cassó i la fem bullir amb la canyella i la pell de llimona. Un cop bull la deixem refredar una mica i l’anem tirant mica en mica sobre els ous i el sucre que haurem remenat be. Ho tornem a posar al foc, i quan arrenqui el bull i s’espesseixi, ja podem tancar el foc. La deixem refredar.

Mentrestant, per les pomes, posem 2 pomes al forn fins que siguin fetes. Li traiem la pell i els pinyols. Ho triturem ben fi.

Posem una base de crema catalana al got, després una capa de poma al forn i tornem a posar crema catalana, i l’acabem amb crocant. La deixem reposar una nit a la nevera.
Com que es una recepta que te ou, l’hem de consumir en els dos dies següents com a màxim.
Es una recepta fàcil i divertida, proveu-la, segur que us agrada.

4 ous
3/4 de tassa (de cafè amb llet) de vi blanc sec
3/4 de tassa d'oli d'oliva
2 cullerades soperes de mostassa de Dijon a l'antiga (grans)
2 1/2 tasses de farina
2 culleradetes de llevat sec de pastisser
1 culleradeta de sal (opcional)
1 tassa de cansalada fumada (bacon) tallada a tires petites
1 tassa d'olives negres o verdes sense pinyol
1 tassa de formatge Gruyere ratllat

.
Elaboració :

Escalfarem el forn a 200º. Untarem el motlle estil cake amb oli d'oliva i l'enfarinarem. En un bol batrem els ous lleugerament, afegirem el vi, l'oli i la mostassa. Incorporarem la farina, el llevat i la sal. Un cop que estigui tot remenat hi posarem el bacon, les olives i el formatge ratllat. Ho emmotllarem i cap al forn durant 45 minuts. Comprovarem si està cuit amb un escuradents. Aviso que 45 minuts n'hi ha suficient, perquè s'acaba fent amb l'escalfor.

Es serveix tallats a dauets. A qui no lo agradi la mostassa que no es preocupi perquè no es nota gens el gust. Li dona un no se què molt bò.Proveu-ho és molt saborós.I la casa fa una oloreta ...

Posem des de fred l’oli amb les cabeces d’alls partides. Quan estiguin rosses afegim el pebre vermell, remenem ràpidament i mullem amb l’aigua.Afegim la bresa tallada, el bacallà, el peix per fumet, la patata, el tomàquet madur, les nyores i les cues de julivert.Quan arrenqui a bullir desespumem i deixem coure uns 40 minuts. Parem el foc i deixem reposar.A part posem la tripeta de bacallà prèviament escaldada i tallada en una paella antiadherent am oli fred. Quan es torna transparent afegim el sofregit, la picada i una mica de fumet de bacallà per integrar-ho tot.Agafem la botifarra i la pelem. La passem per la paella i la saltegem 1 min, i refredem.Fem l’arròs amb la tripeta i el brou de bacallà. Lliguem amb parmesà i emmotllem fins a la meitat.Cobrim amb la botifarra calenta i servim.

PER TREURE LA PELL DEL FUET

Allò que a vegades es fa tant pesat sobretot quan prepares un platet amb molts talls i no vols que la gent s'hi trobi la pela.
El truc està en treure la pela del fuet sencera. Just abans de començar a tallar es treu tota la pela. Com??
-Obrim l'aixeta de la cuina amb aigua calenta
-Posem el fuet a sota durant 20 segons
-Eixuguem el fuet amb un drap de cuina

Si Badalona ja compta amb un vi embotellat, "Orígens" de Can Coll, també calia una cervesa artesana!

Amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana, des de la cerveseria 4 Pedres,van tenir la idea de fer una cervesa commemorativa i iniciar d'aquesta manera una col.lecció de cerveses exclusives fetes pels millors cervesers del món. Cada 6 mesos, aproximadament, 4 Pedres traurà al mercat una cervesa que faci referència a algun aspecte o indret important de Badalona, fent un maridatge perfecte entre el nostre patrimoni i el nostre paladar.

La primera ha estat dedicada a la Capital de la Cultura Catalana i ha estat elaborada pel mestre cerveser Guzman Fernàndez de Ca l'Arenys(responsables de la cervesa La Guineu. Es tracte d'una amèrican pale ale de 5,5%, torrada, amb un important toc amargant contrarestat per sabors més afruitats. Una cervesa amb un gust molt sorprenent i fins i tot agressiu al primer glop però agradarà molt als amants de les cerveses artesanes.

L'alt contingut de llúpol fa que sigui una cervesa perfecte per combinar amb menjars picants o per fer l'aperitiu, ja que el llúpol acostuma o obrir-nos la gana.

Els interessats podeu comprar la cervesa Bdn al carrer Alfons XII, 57.

Malgrat ser un producte que es consumeix des de l'època dels Tsars ha estat en els darrers anys quan el consum del caviar s'ha fet més popular als sopars nadalencs i de cap d'any. Ben a prop d'aquí. a la Vall d'Aran es produeix un dels caviars més apreciats d'Europa, una piscifactoria de la població de Les utilitza les aigües del desgel de la capçalera del riu Garona per fer caviar de qualitat en un ambient natural únic.

A més, la carn de l'esturió del que s'extreu el caviar té un baix contingut en greixos(9%), un 27% dels quals són àcids Omega 3 que ajuden a prevenir les malalties cárdiovasculars i a reduir el colesterol. Però per degustar de la millor manera "l'or negre de la gastronomia" la seva temperatura ha d'estar entre els 10 i 12 graus.

La textura és el més important. Un cop a la boca hauriem de poder sentir la textura única de cada ou. La clau és pressionar lleugerament els ous entre el paladar i la llengua per fondre el caviar. La intensitat del sabor creixerà a poc a poc pel llarg "retrogust" del caviar.

Senzillesa, la regla d'or. És aconsellable degustar el caviar amb acompanyaments senzills que despertin el seu aroma i li donin el protagonisme que mereix, com la patata cuita, el blinis o el pa blanc.

Per acompanyar aquesta "delicatessen" el millor es fer un glop de vodka, vi blanc sec o un bon cava.

Es couen els cigrons amb el sèsam. Quan els cigrons siguin cuits, es posen a escòrrer i s'hi afegeix una cullerada de soja, el pebre vermell i per últim el julivert. És molt fàcil de fer com veieu i molt saborós. !!BON PROFIT¡¡

En la isla de Okinawa (Japón) y en el pueblo Ojimi, se registra la mayor concentración del mundo de ancianos de más de 100 años. Tras estudiar sus hábitos el investigador norteamericano, Dan Buettner visitó y se empapó de su cultura, dieta y costumbres.En la comida estos ancianos evitan casi totalmente los productos animales, dando preferencia a hortalizas que cultivan en su propio huerto. En sus comidas diarias no faltan las hierbas como la albahaca o las algas, tampoco la pasta, el arroz o el maíz. De vez en cuando comen un poco de salmón y huevos. Todo acompañado de té verde, evitando la leche y el azúcar. Además beben mucha agua y, cómo no, ponen siempre una pizca de cúrcuma.
Pero no solo se centra su secreto en la dieta.Los habitantes de Ojimi pasean diariamente por todo el vecindario para visitar uno a uno a todos sus amigos, cultivando su optimismo, su sentido del humor y crean un lazo estrecho y perenne con toda la comunidad. Para ellos nada limita su pensamiento ni su libertad, simplemente viven.
Saber comer es la clave,pero también hay que saber vivir.
Volvernos acaudalados que no sea un valor social, tenemos que cultivar también el buen humor y cuidar la red de lazos sociales, algo olvidado para mucha gente hoy en día.Tenemos que apreciar valores como la amistad y la familia, no solo ir de visita en NAVIDADES y cumpleaños. Hablar sin prisas dentro de lo posible e interesarnos por sus historias, en definitiva, desacelerarnos. LA AMISTAD y el amor, esa moneda que nunca pierde su validez, al contrario, se revaloriza con el paso del tiempo.